La veu honesta

De vegades les persones poden ser tan roïns que fan canviar el parer d'altres persones.
Tinc un conegut, molt estimat que és de dretes, però, el seu cor és anarquista, perquè és pur, no té res seu, no és masclista, ajuda als amics quan ells no tenen, sense mesurar l'esforç, ni el valor dels actes... ho fa sense mesurar el sacrifici.
Malauradament, la societat en què vivim se n'aprofita d'aquests individus. De vegades no entenc el seu discurs, quan el seu cor és tan pur... malgrat tot, en l'intimidat, parla amb veu serena, amb veritats clares... les seves mans grans, fortes i cansades de treballar, transmeten el dolor de les mentides que l'han avocat al pensament universal del "Salvese quien pueda".
Massa lladre, aquest país està ple de gent que estima massa el que no és seu, inclòs entre els amics l'enveja és una crosta que molesta, com una infecció, com un fong imparable.
Malgrat tot, deia, els bons homes només parlen un idioma, dels dialectes il·legibles ja s'encarreguen les llengües verinoses.