jueves, 26 de febrero de 2026

El flautista de Hamelín

 Hoy me he sentido el protagonista de la leyenda del flautista de Hamelín. No, no he estado en el año 1284, ni mucho menos he viajado en el tiempo. Hoy he vivido una mágica experiencia estando en el presente, aquí y ahora. 

En uno de esos arranques, hoy me dio por salir a pasear con la cámara para fotografiar unas flores. En el lugar donde guardo mis enseres hay una colonia de gatos que suelo alimentar. No son desconocidos; supongo que por el hecho de darles la lata todas las noches me tienen aprecio y me ven como un amiguete. 

Al salir por la puerta me encontré con siete individuos que estaban tumbados a la bartola ejerciendo de gatos, gatos felices, rollizos y contentos.  

Al dirigirme hacia un terraplén para acceder a unos bancales con árboles y hierba me di cuenta que todos me seguían... Y fuimos a pasear juntitos. 

 Que paz!!!

 











 

lunes, 16 de febrero de 2026

Ser esclavo!!! Ser esclau!!!

Todas las noches, en la puerta del estudio, me espera una fémina con abrigo de piel. 
Sé, de cajón, que no es por mi cara bonita ni por mi cuerpo de Adonis, que no lo he tenido jamás; simplemente me espera para que la invite a cenar. 
No sé si declararle mi amor incondicional, por que es bella, amorosa y ese abrigo de pelo que viste es capaz de seducir hasta el trol más rudo del espeso, oscuro y húmedo bosque. 
Pienso que ya lo sabe y que sabe también que yo sé que si no hay cena dejará de mirarme como si el universo no contuviera más brillo que el de mi estrella. 
Soy esclavo de la belleza, de sus ojos de miel y su maullido. 
Perra Gata vida.
 

Cada nit, a la porta de l'estudi, m'espera una dona amb abric de pell. És obvi que no és per la meva cara bonica ni pel meu cos d'Adonis, que no l'he tingut mai; simplement m'espera perquè la convidi a sopar. No sé si declarar-li el meu amor incondicional, perquè és bella, amorosa i aquest abric de pèl que vesteix és capaç de seduir fins al trol més rude de l'espès, fosc i humit bosc. Penso que ja ho sap i que sap també que jo sé que si no hi ha sopar deixarà de mirar-me com si l'univers no contingués més lluentor que el de la meva estrella. Soc esclau de la bellesa, dels seus ulls de mel i el seu miol. Gossa Gata vida. 






 
 

 

domingo, 3 de agosto de 2025

I vaig plorar com un nen sense consol

Vaig veure la barbaritat de l'home.

Vaig sentir l'olor del que ja és mort.

Mirant al meu voltant, tot fumejava. 

I vaig plorar com un nen sense consol.

 












 

miércoles, 2 de julio de 2025

Lo Delta


 Aixecat, me diu tothom,

no deixis mai de lluitar.

I si el que jo necessito,

és estirar-me a la sorra

deixant que m’abraci el mar?


jueves, 1 de mayo de 2025

Jo no vull caldo

 La dita era... Si no vols caldo té, tres tasses.

 Frac, Chi i Noor... tres tasses.



 

 

I ens van caure a les mans tres tassetes de porcellana xinesa més fina que l'or.

 

 Ja no en volíem més de gats, ja en teníem prou. Les pèrdues de Mafalda i Celin van ser doloroses i crèiem, res més lluny, que no estàvem preparats encara perquè vinguessin visites. El rescat de Frac del fons d'una sénia, va ser la primera tassa de caldo, un caldo que no volíem i del que ara no podem prescindir.

miércoles, 23 de abril de 2025

Que ràpid que passa el temps

 








 Que ràpid que passa el temps quan t'adorms a la vorera.

La vorera del camí, plena l'herba de roselles,

i t'adorms cansat d'avui i de tantes vides plenes.

Ai, que ràpid que passa el temps quan t'adorms a la vorera.

 


martes, 18 de febrero de 2025

Hi ha un lloc a prop del cel

 El meu cos no m'acompanya,

tampoc ho fa la meva voluntat

doncs ja és amiga i no es fa estranya

aquesta vella coneguda... l'ansietat


Balneari de Cardó

Menjar no és una gimnàstica aconsellada per anar d'excursió, malgrat que aquest esport és molt gratificant pel paladar, les mantegues, que s'apropien de les fines línies del meu cos, em neguen l'agilitat i flexibilitat en les meves articulacions per a fer llargues travesses. Tant de bo, encara somnio de sortir a la muntanya amb la càmera de plaques...

Déu-n'hi-do.

 

Pujant per la carretera de Benifallet
Pujant per la carretera de Benifallet


Després de passar sota una pedra foradada.

Falgueres


   
Flor del romaní

 
Moviment circular
El vertigen del cansament

 

Captures digitals fetes amb Olympus PEN F, Canon 50mm Macro f3.5amb adaptador Micro 4/3