martes, 16 de junio de 2020

La fulla morta

La fulla morta
(o les influències dels èssers que ens envolten)
Un bon dia caurà a terra

empentada per un cop impertinent d’aire que bufa.

Un Mestral sec, violent i temut l’arrossegarà lluny de casa,

més enllà de l’estimada branca on va néixer.

Sobre l’herba, molla, bruta i podrida,

es descompondrà, a poc a poc, de mica en mica.

Amb el temps, en tornar-se pols

crearà vida, llavor, arbre i fulla.

Que …

... Un bon dia caurà a terra

empentada per un cop impertinent d’aire que bufa.


------------

Una bona amiga ens va enviar, entre altres coses, un recull de fulles seques per fer un herbari.

Entre tot aquell matoll en vaig veure una que destacava sobre les altres per la seva constitució.

Feble, desgastada i fràgil la fulla morta donava per un tema.

Així doncs la vaig utilitzar per fer una còpia fotogràfica amb el procés de la cianotípa i després la vaig incloure a l'exposició Aigua, Sol i Ferro.



D'entre els convidats una persona molt apreciada es va plantar davant de l'obra i em va descriure amb tot detall les sensacions que li provocava la visió d'aquella fulla retratada. Una preciosa descripció per cert que va quedar reflectida en el poema que heu llegit adalt.


De vegades la vida en el seu llarg tarannà et creua camins a estones paral·lels, a estones tangents i quasi sempre divergents, però, quan es comparteixen sensacions o quan la casualitat (que diuen no existeix) t'apropa fins a la porta de casa persones amb les quals tens tanta afinitat, encara que sigui per un instant, resulta impossible no fer-los passar a la cuina. I allà, entre plat i plat i got de vi la vida s'obre de bat a bat, el pensament brolla amb cabdal vertiginós i et deixes anar, llibreta en mà i el cor receptiu...

... Perquè la creativitat no espera massa estona, arriba amb un sospir...

... I se'n va amb la propera exhalació.







En principi l'edició de la fulla morta era una llibreta escrita a mà amb paper vegetal i copiada per contacte sobre paper aquarel·la Guarro Canson Basik 380 grams amb la tècnica de la cianotípia.

Més tard va agafar cos, senzillesa i forma.

Primera opció










Opció definitiva






martes, 2 de junio de 2020

Stultifera Navis... La nave de los necios. Sebastian Brant 1492

Durante la búsqueda del significado del embudo en la pintura renacentista, cayó por casualidad entre mis manos una lectura divertida "La nave de los necios" una obra fechada en 1492 escrita por Sebastian Brant (1457-1521) y con xilografías de un joven grabador llamado Alberto Durero (1471-1528), una lectura sugerente. A las pocas páginas mi materia gris se movía impertinente como un chaval a la hora del patio.

Escuché un susurro detrás de mí que venía del cuarto oscuro, una habitación situada al final del pasillo y que siempre está cerrada, para que mis gatos, dos, no dispersen su peluda creatividad sobre mis trabajos más delicados.

Esa voz.

Esa cantinela.

Cuando oyes que te llaman con tanto impetu, has de responder con arrojo, hacer algo, lo que sea necesario para sofocar ese intenso fuego, todo,  salvo echar gasolina claro.

Yo eché gasolina.

Placa poliester 18x24 TMax 100
La nau dels folls editada

La nau dels folls negatiu Tmax100 18x24

La nau dels folls edició prèvia.

La nau dels folls negatiu TMax400 120 (6x7)