Camino pel carrer i la gent s'empeny i s'atropella, esvolotada, trasvalsada... la gent, la masa i jo en mig.
Miro al voltant i... som massa gent i massa pobre perquè no sabem practicar l'humanitat (potser jo estic equivocat)
Camino pel carrer, entre la gent que ensopega, que es queixa en veu alta per fer saber a tothom que està fastiguejada i molesta. La gent, la de casa bé es possa els dits al nas per mostrar la seva ferma discomformitat amb l'olor de les clases baixes.
Més seré, a l'andana del metro veig un cartell que prega "Es normal que l'Oriol somií en matar Dragons"... en una campanya de Movistar, i penso que el més normal es que els seus pares l'ensenyin a estimar-los, a gaudir de la natura sense espatllar-la, vetllar pels èssers humans que l'envolten i ser un noi estupendo, sabi, no violent. La publicitat d'avui ens ensenya que somniar a matar es gran i el que mata es un heroi i el que s'apunta al carro de les seves ofertes també.
Fa mal, la gent fa mal, estripa una fibra interna de renuncia i de dolor incontenible
A on anem?
En què ens estem tornant?
Jo sempre he somniat en que els Drags en besin al cap en senyal d'amistat.
Ilustracions trovades a Google.
No hay comentarios:
Publicar un comentario