La dita era... Si no vols caldo té, tres tasses.
Frac, Chi i Noor... tres tasses.
I ens van caure a les mans tres tassetes de porcellana xinesa més fina que l'or.
Ja no en volíem més de gats, ja en teníem prou. Les pèrdues de Mafalda i Celin van ser doloroses i crèiem, res més lluny, que no estàvem preparats encara perquè vinguessin visites. El rescat de Frac del fons d'una sénia, va ser la primera tassa de caldo, un caldo que no volíem i del que ara no podem prescindir.
Que ràpid que passa el temps quan t'adorms a la vorera.
La vorera del camí, plena l'herba de roselles,
i t'adorms cansat d'avui i de tantes vides plenes.
Ai, que ràpid que passa el temps quan t'adorms a la vorera.
El meu cos no m'acompanya,
tampoc ho fa la meva voluntat
doncs ja és amiga i no es fa estranya
aquesta vella coneguda... l'ansietat
 |
| Balneari de Cardó |
Menjar no és una gimnàstica aconsellada per anar d'excursió, malgrat que aquest esport és molt gratificant pel paladar, les mantegues, que s'apropien de les fines línies del meu cos, em neguen l'agilitat i flexibilitat en les meves articulacions per a fer llargues travesses. Tant de bo, encara somnio de sortir a la muntanya amb la càmera de plaques...
Déu-n'hi-do.
 |
| Pujant per la carretera de Benifallet |
 |
| Després de passar sota una pedra foradada. |
 |
| Falgueres |
 | ||
| Flor del romaní |
 |
| El vertigen del cansament |
Captures digitals fetes amb Olympus PEN F, Canon 50mm Macro f3.5amb adaptador Micro 4/3
