La dita era... Si no vols caldo té, tres tasses.
Frac, Chi i Noor... tres tasses.
I ens van caure a les mans tres tassetes de porcellana xinesa més fina que l'or.
Ja no en volíem més de gats, ja en teníem prou. Les pèrdues de Mafalda i Celin van ser doloroses i crèiem, res més lluny, que no estàvem preparats encara perquè vinguessin visites. El rescat de Frac del fons d'una sénia, va ser la primera tassa de caldo, un caldo que no volíem i del que ara no podem prescindir.
Que ràpid que passa el temps quan t'adorms a la vorera.
La vorera del camí, plena l'herba de roselles,
i t'adorms cansat d'avui i de tantes vides plenes.
Ai, que ràpid que passa el temps quan t'adorms a la vorera.
El meu cos no m'acompanya,
tampoc ho fa la meva voluntat
doncs ja és amiga i no es fa estranya
aquesta vella coneguda... l'ansietat
 |
| Balneari de Cardó |
Menjar no és una gimnàstica aconsellada per anar d'excursió, malgrat que aquest esport és molt gratificant pel paladar, les mantegues, que s'apropien de les fines línies del meu cos, em neguen l'agilitat i flexibilitat en les meves articulacions per a fer llargues travesses. Tant de bo, encara somnio de sortir a la muntanya amb la càmera de plaques...
Déu-n'hi-do.
 |
| Pujant per la carretera de Benifallet |
 |
| Després de passar sota una pedra foradada. |
 |
| Falgueres |
 | ||
| Flor del romaní |
 |
| El vertigen del cansament |
Captures digitals fetes amb Olympus PEN F, Canon 50mm Macro f3.5amb adaptador Micro 4/3
Y así lo has hecho,
te has ido con lo puesto,
vestida de dolor y desespero.
Pienso yo, que antes de hora
y sin consultar a nadie.
¿Cuán densa ha de ser la oscuridad
que te envolvía para estar tan perdida?
¿Cuánta amargura soportaste hasta decir basta?
Aquí me quedo
Deposito un beso en tu regazo
para que te acompañe siempre
en tu viaje eterno...
del que ya no vuelves.
Hasta el 23 de abril y tal vez se prorrogue dos semanas más, podréis ver y en un espacio maravilloso, porque es un antiguo convento, la exposición Territori Blau.
Nacida el 2019 con el nombre de Aigua, Sol i Ferro, la muestra ha ido creciendo y se ha ido adaptando a las necesidades. En esta última etapa, Anna Atkins tiene un especial protagonismo y por diversos motivos:
El 16 de marzo fue su cumpleaños, 224 años.
Fue la primera mujer en elaborar un libro de autor con fotogramas en cianotipia.
Como pionera destaco en ilustración, botánica y literatura.
Fue una trabajadora infatigable y ha sido fuente de inspiración para innumerables artistas de la fotografía.
Os dejo unas imágenes de la exposición.
Espero veros por allí... aunque caiga muy lejos.
Territori Blau
Casa de Cultura
https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Cultura_(Ulldecona)
Ulldecona - Montsià - Tarragona
del 17 al 23 de abril 2023 (prorrogable
De lunes a viernes de 12 a 14 h
Sábado de 18 a 20 h
Domingo de 12 a 14 h
Semana Santa Viernes, sábado y domingo de 12 a 14 h
Nacida en Gran Bretaña el 16 de marzo de 1799 y después de un largo periodo en el anonimato, descubrimos un espectacular personaje al que podemos atribuir uno de los legados más importantes de la historia de la fotografía. Botánica, ilustradora, escritora y fotógrafa desarrolló un proyecto en cianotipia catalogando algas de las costas Británicas y que la mantuvo ocupada desde 1843 hasta 1853. Hoy en día la cianotipia está muy extendida y es un medio de expresión artística con infinitas variantes. Una muestra de ello se vera en La Casa de Cultura de Ulldecona Montsià, Tarragona, desde el 17 de marzo hasta el 13 de abril.
 |
| Anna Atkins 1799-1871 |
 |
| Demeter cianotipia 80x100 |
Notes on photographic processes of the 19th century
Al segle XIX va tenir lloc una explosió sense precedents pel que fa al desenvolupament de la ciència i la tècnica. Una gran quantitat d’invents de la història de la humanitat que gaudim avui en dia va ser produïda en aquells temps memorables. La fotografia va ser un d’ells.
Etimològicament, la paraula fotografia ve dels vocables grecs foto, que vol dir llum i grafia que significa escriptura. Segons els historiadors, la posada en escena de la fotografia va venir de la mà de Joseph Nicèphore Niépce i Louis Jacques Mandé Daguerre. Però hi ha moltíssimes persones que van contribuir a fer-la possible, i que aquesta tècnica arribés fins als nostres dies emprada en bona part de les coses i ambients del nostre entorn.
T’ofereixo un recorregut pel segle de la revolució científica a través d’imatges aconseguides amb diferents processos fotogràfics d’aquella època, sovint llargs i dificultosos. Res a veure amb la facilitat propiciada per la tècnica fotogràfica actual.
In the 19th century there was an unprecedented explosion in the development of science and technology. A lot of inventions in the history of mankind that we enjoy today were produced in those memorable times. Photography was one of them.
Etymologically, the word photography comes from the Greek words foto, which means light and spelling meaning writing. According to historians, the staging of the photograph came from the hand of Joseph Nicèphore Niépce and Louis Jacques Mandé Daguerre. But there are many people who helped make it possible, and that this technique has survived to the present day used in much of the things and environments around us.
I offer you a journey through the century of the scientific revolution through images obtained with different photographic processes of that time, often long and difficult. Nothing to do with the ease provided by current photographic technique.
Josep Maria Balagué
fotògraf
Hi ha coses que no es poden fer sense l'ajut d'una mà experta.
There are things that cannot be done without the help of an expert hand.
I d'altres que no es poden acabar sense el recoltzament dels que t'estimen.
And others that cannot be finished without the support of those who love you. 
