Dibuixar amb llum (Nova exposició) Drawing with light (New exhibition)

Apunts de processos fotogràfics del segle XIX

Notes on photographic processes of the 19th century

 

 Al segle XIX va tenir lloc una explosió sense precedents pel que fa al desenvolupament de la ciència i la tècnica. Una gran quantitat d’invents de la història de la humanitat que gaudim avui en dia va ser produïda en aquells temps memorables. La fotografia va ser un d’ells.

Etimològicament, la paraula fotografia ve dels vocables grecs foto, que vol dir llum i grafia que significa escriptura. Segons els historiadors, la posada en escena de la fotografia va venir de la mà de Joseph Nicèphore Niépce i Louis Jacques Mandé Daguerre. Però hi ha moltíssimes persones que van contribuir a fer-la possible, i que aquesta tècnica arribés fins als nostres dies emprada en bona part de les coses i ambients del nostre entorn.

T’ofereixo un recorregut pel segle de la revolució científica a través d’imatges aconseguides amb diferents processos fotogràfics d’aquella època, sovint llargs i dificultosos. Res a veure amb la facilitat propiciada per la tècnica fotogràfica actual.

In the 19th century there was an unprecedented explosion in the development of science and technology. A lot of inventions in the history of mankind that we enjoy today were produced in those memorable times. Photography was one of them.


Etymologically, the word photography comes from the Greek words foto, which means light and spelling meaning writing. According to historians, the staging of the photograph came from the hand of Joseph Nicèphore Niépce and Louis Jacques Mandé Daguerre. But there are many people who helped make it possible, and that this technique has survived to the present day used in much of the things and environments around us.


I offer you a journey through the century of the scientific revolution through images obtained with different photographic processes of that time, often long and difficult. Nothing to do with the ease provided by current photographic technique. 

Josep Maria Balagué

fotògraf

 

 

 

 

Hi ha coses que no es poden fer sense l'ajut d'una mà experta. 

There are things that cannot be done without the help of an expert hand.

I d'altres que no es poden acabar sense el recoltzament dels que t'estimen.

And others that cannot be finished without the support of those who love you. 

 

Reprendre el contacte/ Retomar el contacto

 

Vaig a la furgoneta, una vella Renault Exprés Forest de seixanta-cinc cavalls i vint-i-quatre anys de treball a l'esquena, disculpeu, vull dir sobre les rodes. Últimament s'escalfa una mica, però em porta amunt i avall sense cap inconvenient, és clar, tampoc l'obligo massa. Em refereixo al fet que no la comprometo, sé el que pot donar de si, encara que de vegades li demano un petit esforç, sobretot quan hem de superar una pujada forta per aquests camins de terra. Camins que porten cap a paisatges bells, amagats i solitaris.

Voy en la furgoneta, una vieja Renault Express Forest de sesenta y cinco caballos y veinticuatro años de trabajo a sus espaldas, disculpad, quise decir sobre sus ruedas. Últimamente se calienta un poco, pero me trae y me lleva sin ningún reparo, claro, tampoco la obligo, me refiero a que no la aprieto, aunque a veces le pido un pequeño sobre esfuerzo, sobre todo cuando hemos de superar una cuesta por caminos de tierra. Caminos que llevan hacia paisajes hermosos, escondidos y solitarios.

 

Quan surto a la muntanya, a respirar, miro al voltant i ecolto el cant dels ocells, el fet de fregar-se les fulles dels arbres quan les pentina el vent, aleshores reprenc el contacte amb la quietud, el silenci que no es troba en una ciutat plena de sorolls. 

M'aturo en un paratge solitari, allunyada es veu  una casa abandonada, gairebé en ruïnes i l'empremta del pas de la humanitat. Un tancat, un galliner que encara conserva en peu el filat de ferro.

Darrere de la casa se sent el riu, fa tot just un any estava sec, només un llit de pedres era el testimoni fidel de la seva llera, abans brau i orgullós. El soroll imposa i la força de l'aigua fa respecte.

La humitat que puja, des de la cascada que hi ha darrere de la casa, omple el voltant de minúscules gotes que semblen rosada.

Aquí em quedo una estona, aquí em perdo, respiro i em mantinc atent als sons de la natura, no se sent una ànima, ni un cotxe, tan sols aigua, ocells i vent.

Cuando salgo al campo, a respirar, miro alrededor y me detengo a escuchar el canto de los pájaros, el frotar de las hojas de los árboles cuando las peina el viento y retomo el contacto con la quietud, el silencio que no se halla en una ciudad llena de ruidos.Me detengo en un paraje solitario, a lo lejos una casa abandonada, casi en ruinas y la huella del paso de la humanidad. Un cercado, un gallinero que aún conserva en pie la alambrada de hierro.

Detrás de la casa se oye el río, hace apenas un año estaba seco, sólo un lecho de piedras era el testigo fiel de su cauce, antaño bravo y orgulloso. El ruido impone y la fuerza del agua da respeto.

La humedad que asciende, desde la cascada que hay detrás de la casa, llena todo su alrededor de minúsculas gotas que parecen rocío.

Ahí me quedo un rato, ahí me pierdo, respiro y permanezco atento a los sonidos más inusuales, no se oye un alma, ni un coche, tan solo agua, pájaros y viento.